"Un hombre se propone la tarea de dibujar el mundo. A lo largo de los años puebla un espacio con imágenes de provincias, de reinos, de montañas, de bahías, de naves, de islas, de peces, de habitaciones, de instrumentos, de astros, de caballos y de personas. Poco antes de morir, descubre que ese paciente laberinto de líneas traza la imagen de su cara." Jorge Luis Borges
(referent a la intervenció de l'Isaac)
7 comentaris:
Qui sap? Per mi és una, per tu una altre, i per ell una de diferent.
Penso que tothom té una realitat, la seva realitat que, com diu el text, l'anem formant al pas dels anys, dels llocs on hem estat, de les persones que ens han envoltat i de les que no.
Dels anys, ben dit xikii
Sí, jo hi estic d'acord però com va dir algú a classe, no crec que només sigui l'experiència personal que ha anat tinguen certa persona, sino que jo crec que també és una mica l'experiència col·lectiva, ja que com va dir l'Helena nosaltres no hem pas experimentat tot el que ens ensenyen com els àtoms, però algú altre sí que ho ha experimentat i per tant és més aviat una mica col·lectiva en certa manera.
I jo crec que la realitat és el que tu saps i creus, i la vida pot ser una realitat una mica aparent ja que les coses no sempre són el que semblen...
->Unendlichkeit
jo crec que la vida té la realitat que cadascú percep i creu.
Estic totalment dacord amb el que ha dit en Jordi, perquè cada ésser percep i creu una cosa diferent a la dels altres.
en part estic dacord amb vosaltres pero per mi, crec i mantenc la idea que la realitat varia segona els ulls que la veuen i que qui no l'accepta tanca els ulls.
ROSéS
Joan Berga Campruí
Bè, jo crec que la vida és la realitat individual de cadascú, m' atreveixo a dir però que hi ha una sola realitat i que tothom la percep diferent.
Publica un comentari a l'entrada